MESA REDONA
29/01/2019, 19.00h
Centre del Carme de Cultura Contemporània.

VIURE AL CARME?

UN FUTUR PER A CIUTAT VELLA

“Els barris expressen la ciutat viva, que es relaciona i que construeix comunitat. Per aquest motiu, els barris no solament aporten diversitat i riquesa al teixit urbà, sinó que són sobretot el ciment bàsic per a la cohesió social.” ( Transformar la ciutat amb la ciutadania: Pla de Barris 2017).

L’any 2009 l’urbanista Fernando Gaja va coordinar un equip que va efectuar una diagnosi sobre l’estat vital de Ciutat Vella. La va publicar la Universitat Politècnica amb més de 300 pàgines i ha estat utilitzat per arquitectes, doctorands i historiadors en tesis i investigacions posteriors.

Gaja ja apuntava que Ciutat Vella tenia, si no un estat terminal, sí greus problemes urbanístics i urbans. S’establia una reflexió de fons sobre els procesos en curs en Ciutat Vella, una avaluació de les actuacions que s’havien implementat i un suggeriment de línies estratègiques per a una intervenció posterior.

Deu anys després d’aquesta diagnosi, l’Ajuntament ha decidit posar en marxa un Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella (PEP-Ciutat Vella), un instrument de planejament amb una part d’estudi i anàlisi i una part normativa per a protegir el patrimoni hist ric, regular els usos urbanístics del s l, les activitats econ miques, la mobilitat, etc.

Ciutat Vella, està patint una transformació en la qual la força de la seua museificació està posant en perill la vida quotidiana dels seus habitants. El PEP-Ciutat Vella, és una de les eines que constitueixen l’oportunitat de revisar el passat i planificar el futur posant les persones al centre del debat. Diem que és una de les eines, perquè pensem que les transformacions de les nostres ciutats han de ser a través d’eixos transversals, acompanyant aquesta planificació urbanística amb polítiques socials, culturals i econ miques. 

Aquest Pla Especial, que s’ha redactat i està pendent d’aprovació, és fonamental per a poder analitzar si els objectius que es plantegen en ell en qüestió de protecció, recuperació i revitalització del teixit social, posant com a objectiu primordial la recuperació residencial, són reals o necessiten un major esforç.

Aquesta mesa redona pretén debatre problemes que s’estan generant al vontant de l’habitatge, l’espai públic i el paisatge urbà relacionats amb una turistificació i una activitat hostalera invasora que generen la privatització i colonització de l’espai públic, el desplaçament del comerç tradicional i de proximitat i, en conseqüència, l’expulsió de la seua població. I, a més a més, debatre com aquest PEP-Ciutat Vella pretén fer-los front.

Si bé, les persones convidades a participar són tècniques, totes elles arquitectes, el debat es generarà entre elles i la fila 0 formada per diferents entitats, associacions i col.lectius del barri que aposten per un apoderament de la ciutadania. Aço  genera una major participació en el debat polític amb la intenció de fomentar la coproducció en els processos de transformació de la nostra ciutat, treballant de forma conjunta tant en la diagnosi com en la implementació de solucions.

Des de l’organització, estem convençuts que l’equip redactor del PEP està realitzant una tasca encomiable. No així que l’administració propose una aposta decidida i sincera per la residencialitat de Ciutat Vella, ja que la redacció preliminar del PEP que s’ha exposat al públic conté una normativa que continua afavorint la privatització de l’espai públic i la terciarització dels edificis residencials, sense tenir en compte l’estat d’alarma que diagnostiquen altres estudis urbanístics de l’Ajuntament.

Les persones tècniques participants són: 

• David Estal, Cofundador de l’estudi multidisciplinari l’Ambaixada i del Desdejuni amb Vianants. El seu treball a la ciutat està motivat per l’espai públic, la mobilitat, la rehabilitació i la participació ciutadana.  
• Inés Esteve i Nuria Moya, redactores del “PEP”, Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella.
• Rafa Rivera, professor de la UPV, col·laborador habitual del peri dic Levante, que aposta pel vessant social de l’arquitectura i l’urbanisme, especialment en el treball sobre l’espai públic, buscant sempre una ciutat de progrés, una ciutat millor.
• Carles Dolç, compromés en la defensa del patrimoni hist ric i natural i en la concepció d’un urbanisme humanista i compromés amb les causes cíviques.

Convoca: Amics del Carme, Veïnat en perill d’extinció, Col·lectiu de mares i pares de Ciutat Vella.