Amics del Carme recolça la reivindicació dels veïns de la coneguda com Illa de Gutenberg per a quedar-se al barri

Al nostre barri hi ha previst, des de fa dècades, solucionar el problema patrimonial que suposa una torre de 10 plantes declarada fora d’ordenació des de fa dècades. La coneguda com Illa de Gutenberg és una immensa illa que cases (entre els carrers de Guillem de Castro, Na Jordana i Llíria), ocupada per naus industrials i habitatges, i completament desatesa per l’administració municipal des de la riuada de 1957.

Pocs anys després, el veïnat resilient va formar una cooperativa per edificar cases per als damnificats, i es van reallotjar 20 famílies. La torre ja va ser objecte de l’especulació urbanística en eixos anys, ja que van alçar 2 plantes més de les projectades. Administrativament ho van solucionar amb una multa a l’Ajuntament. Ara ja és víctima del turisme, en allotjar 3 apartaments turístics.

Els plans urbanístics des de principis dels anys 90 del segle passat, que contemplaven la protecció patrimonial de Ciutat Vella com a Bé d’Interés Cultural, van declarar fora d’ordenació la finca per l’excés de plantes que tenia. I certament, és un element arquitectònic que desdiu patrimonialment l’entorn monumental en què es troba.

En l’últim pla especial de protecció patrimonial (el PEP-Ciutat Vella), no es va fer cap modificació al respecte perquè no es va presentar cap al·legació.

L’Ajuntament va establir una Unitat d’Execució per a revitalitzar el barri, millorar els habitatges, augmentar la residencialitat i protegir el patrimoni històric de Ciutat Vella. Així s’ha quedat durant dècades fins que els edificis que estaven prevists com a dotacionals… han canviat a terciaris. Urbanísticament, i en concret al barri del Carme, eixe sembla el motiu pel qual els urbanistes han activat la Unitat d’Execució: no per a augmentar la residencialitat, sinó per aprofitar la superfície terciària i poder construir més hotels per a turistes al centre històric.

Des d’Amics del Carme hem recolzat el treball que el veïnat resident al nostre barri està fent per quedar-se ací. Juan Giner, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de València, és qui té la possibilitat (sempre que hi haja voluntat) de fer que els promotors faciliten un habitatge digne als residents afectats en els voltants de Na Jordana, però sense operacions especulatives que els perjudiquen.

El veïnat del Carme no pot quedar-se sense casa ni sense barri si l’edifici s’ha d’enderrocar. Recolzem la seua prioritat: viure al seu barri.

Expulsar més veïnes no és cap solució. la conservació del patrimoni i la inversió en el veïnat, sí.