Una sentència més al compte de la ciutat del turisme no gaire intel·ligent


Una sentència que ratifica el que tots sabíem, que els habitatges d’ús turístic són una activitat econòmica subjecta a llicència i control administratiu.

El que seguim sense saber és perquè es manté el sector en una franca il·legalitat i no es persegueixen els abusos notoris, com si la governança de la majoritària oferta d’allotjament a la ciutat, els apartaments turístics, s’hagués de fer a cop de sentència.

Comença a ser urgent posar data al pla de recursos turístics a què obliga la llei de turisme i hospitalitat, sembla que això de l’hospitalitat aquí no compte.

I mentre ens posem d’acord res millor que una moratòria d’hotels, apartaments i habitatges d’ús turístic, doncs anem a ensurt diari amb els problemes de l’habitatge, la colonització de l’espai públic i la contaminació ambiental.

La fonamentació de les mesures reguladores que reclama aquesta sentència comença per aquí, per aclarir quants turistes sortim per habitant, quin és el nombre màxim que podem acollir alhora i a casa de qui dormiran.

Mentre no tinguem clar l’impacte social i ambiental de l’oferta turística que promovem millor fer fora el fre, que la cosa té tints molt preocupants

Per cert, això dels 60 dies a l’any, en tot cas, no regulava l’oferta, al contrari, la liberalitzava i no crec que siga per on s’haja de començar.

 


Potser també t'agrada