El retorn a la “normalitat”, després de l’època més dura de la pandèmia, ha suposat el retorn de la turistificació a Ciutat Vella. Ni les dificultats que va patir l’hostaleria i el comerç dedicat en exclusiva al turisme durant l’estat d’alarma, ni tampoc les alarmes internacionals per la crisi climàtica han servit per a reflexionar sobre el model de ciutat que estem construint.

La realitat és que continuen arribant avions i creuers plens de turistes, continuen tancant comerços de proximitat per obrir-ne de souvenirs o de lloguer de bicis, continuen proliferant els hotels i els apartaments turístics i continua ocupant-se l’espai públic per a benefici privat. Res ha canviat.

A Ciutat Vella no s’ha aturat l’expulsió del veïnat: cada dia tenim notícies de veïnes a qui no renoven el lloguer, a qui acosen o a qui desnonen per a fer lloc a apartaments turístics. Ho hem viscut al carrer Caixers, al carrer Túria o al carrer Soguers. I en tots ells, a més, amb un patró comú: l’actuació nefasta de les institucions públiques. En tots tres casos, els responsables polítics han tingut informació de primera mà, han fet declaracions públiques en defensa del veïnat… però, a l’hora de la veritat, no han fet res per evitar-ne l’expulsió.  Així, al portal 2 de Caixers, de 15 veïnes, només en queden dues; al portal 2 de Soguers, de 27 veïnes només en queden 12; i als portals 49-51 del carrer Túria, de 16 famílies, no en queda cap. I aquests són només els casos que han eixit a la llum.

El problema no és exclusiu de Ciutat Vella: al Cabanyal, a Benimaclet, a la Saïdia i a molts altres barris hi ha la mateixa problemàtica.  I mentrestant, les institucions sembla que miren cap a una altra banda.

Des de Veïnat en Perill d’Extinció exigim a les autoritats municipals i autonòmiques que actuen amb contundència i es posicionen clarament del costat del veïnat i contra la turistificació i la gentrificació dels barris, contra l’especulació amb l’habitatge.

Les nostres cases i els nostres barris són les nostres vides; ara, per Nadal, és una bona època per a recordar que no s’hi val a jugar a amb elles; que no es poden regalar al capital especulatiu.

Fem una crida també a tot els veïnat a denunciar els casos d’expulsió, cal que tot el món sàpiga el que està passant; i cal que ens organitzem i lluitem per evitar-ho, perquè només un barri unit i organitzat pot aturar la gentrificació!