Amb alegria veiem que alguns solars, després d’anys de letargia, porten camí de transformar-se en habitatges d’ús residencial, com aquest a la plaça del Tossal/Quart. Amb alegria i l’esperança de vore créixer el nombre de famílies que decideixen vindre a viure al centre de la ciutat.

Però qui es pot animar a viure al punt més conflictiu de tota Ciutat Vella i, si ho fa, quant durarà?

En aquest entorn, els sonòmetres trenquen les marques, la descàrrega de begudes a qualsevol hora al mig del carrer és habitual, ben d’hora les terrasses fan inaccessible el pas, la pestilència a fritanga és diària i durant la nit fins a la policia local qualifica la plaça com a zona de guerra per les contínues bronques que se succeeixen fins a la matinada.

No res serveixen les restriccions, ja que senzillament no es compleixen. L’ajuntament es limita a garantir el bon funcionament de l’hostaleria, que no atraquen massa la gent de pas, que estiga net l’espai de bon matí i, de tant en tant, fa un gest més publicitari que efectiu tractant de contenir les queixes del escàs veïnat que habita la zona.

Sembla que la recuperació dels solars amb habitatges d’ús residencial s’anima. Només des de l’entrada en vigor del PEP s’han registrat més de 20 sol·licituds de rehabilitació d’edificis o de nova construcció. Podria ser una bona notícia, però l’habitabilitat de barri no acompanya.

L’ajuntament s’ha centrat a destacar la monumentalitat de les places emblemàtiques, però ignora les preocupacions dels residents. Ho comprovem als plans de mobilitat imposats a cop de molta multa i xuleria, però es desentén de fer complir les ordenances en espai públic o contaminació acústica.

L’Ajuntament hauria de rectificar com a molt encertadament reclama la FAAVV de València.

La turistificació, la colonització per apartaments turístics, la saturació de terrasses ha d’acabar amb mesures concretes i comprovables o Ciutat Vella acabarà sent el que es veu vindre, un mer decorat, un centre comercial perquè locals i forans es facen una passejada i contemplen allò que un dia va ser el cor de la ciutat i alguns d’altres facen caixa a costa de la salut dels pocs residents que encara quedem.

Aviat tocarà fer balanç i ens temem que poc tindrem que explicar. Potser podrem narrar com aquesta simulació de l’esquerra va donar la punteta a Ciutat Vella.