Ni hotel boutique ni respecte pel patrimoni

El projecte dels palaus dels Exarch amaga la destrossa de patrimoni urbanístic

Vaja per davant que el veïnat voldria vore aquests edificis restaurats com es mereixen, per recuperar la dignitat que han mantingut durant segles enmig del barri del Mercat. Però  no a qualsevol preu.

La conversió dels nobles palaus dels Exarch en hotel amaga una actuació urbanística que vulnera la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià des dels inicis de la tramitació del projecte el 2005, i diverses vicissituds sobre la seua consideració patrimonial.

L’empresa de teles Julián López va comprar els palaus fa 20 anys. De fet, els va cedir per a la Biennal d’Art de València el 2003. El 2005 presenta un projecte de reurbanització de la Unitat d’Execució número 4 (UE4) sobre una sèrie de solars entre els carrers de Belluga, Boatella, Carda i Valeriola, sense incloure els Palaus del Exarch. Es projectava la construcció de 50 habitatges residencials plurifamiliars i un aparcament vinculat als residents.

El projecte es modifica diverses voltes fins a 2016 que s’aprova definitivament. Fins i tot es canvia la normativa del PEPRI per ajustar-la al projecte presentat per Julián López.

Un any després, i ja iniciada la tramitació del PEP-Ciutat Vella, un Pla Especial dirigit a protegir el patrimoni cultural del centre hist ric de València i a unificar els diversos Plans Especials, la Regidoria d’Urbanisme anuncia una morat ria per a hotels i apartaments turístics. És en aquest moment que se sol·licita una llicència urbanística per a construir en els solars de la UE4 i per rehabilitar els Palaus, amb la finalitat d’usar-se tot com a hotel i apartaments turístics. Aquesta sol·licitud no s’ajusta a normativa perquè inclou uns edificis que no estaven en el perímetre de la UE4 conforme s’havia tramitat.

El regidor d’Urbanisme, Vicent Sarrià, defenia el projecte públicament qualificant-lo d’Hotel Boutique i de gran inversió, front a la denúncia que Amics del Carme presentava davant la poca protecció patrimonial que tenien els palaus i la modificació urbanística que presentava el projecte de la UE4.

Vam promoure la qualificació de Bé d’Interès Cultural (BIC) dels Palaus i la protecció de la trama històrica dels carrers limítrofs, amb informes favorables de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, del Consell Valencià de Cultura, del departament d’Història de l’Art de la Universitat de València i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Amb aquests informes i un estudi històric-artístic d’investigació inèdit que lliuràrem a l’Ajuntament de València, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals va presentar a la Junta de Govern Local i a la Conselleria de Cultura, la petició d’iniciar els tràmits per declarar-los Bé d’Interès Cultural. Aquesta proposta no va prosperar per la negativa del regidor d’Urbanisme, qui s’atribuïa la competència. No obstant això, es van declarar Bé de Rellevància Local (BRL), amb la negativa del propietari a catalogar alguns elements històrics importants com ara la segona cuina de taulellets seriats del segle XVIII.

La certesa d’aquest cas és que les quatre institucions consultives de la Generalitat Valenciana en matèria de Patrimoni Cultural, han defensat el manteniment de la xarxa urbana històrica dels voltants dels Palaus i que no s’ha modificat des de l’Edat Mitjana. El propietari pretén modificar cinc carrers del centre històric per crear 2 places públiques, per  que quedaran emmig de la zona s’explotació terciària hotelera. Un exemple perfecte de privatització de l’espai públic.

A més a més, la planificació urbanística inclou una tipologia de nova construcció que contrasta clarament amb les edificacions dels voltants, pròpies del centre històric, perquè inclou un passatge entre la nova plaça quadrada del carrer dels Exarch i el carrer dels Valeriola. A València, aquests passatges no són propis de l’arquitectura local.

L’ajuntament no pot fer oïdes sordes al clam del veïnat que demana el manteniment del patrimoni cultural de Ciutat Vella i de la qualificació de sòl residencial per l’estat agònic en què es troba Ciutat Vella: l’excessiva pressió turística està despoblant el centre històric, i permetre que 8.000 m² passen de residencial a hoteler, és aprofundir en la terciarització del centre històric i en la seua transformació en un parc temàtic sense residents.


Potser també t'agrada