L’associació de veïns Amics de l’Carme presenta un recurs contra l’acord d’ampliació de terrasses de l’Ajuntament de València
Els motius que sostenen la demanda de nul·litat de l’acord ja li van ser exposats a la regidora d’Espai Públic Lucía Beamud en el moment de la seva aprovació el passat mes de maig:
- No respectar l’ample mínim de pas de 2 metres als vianants
[1,5 en la resolució] - Autoritzar un aforament excessiu de persones a l’interior de les terrasses
[0.75 p / m2 enfront de 1,5 normes COVID] - Incomplir les limitacions de la ZAS de l’Carmen
[No permet ampliació superfície terrasses]
Des de llavors venim reclamant (sense èxit) un acord més ampli i menys precipitat que no parle només de terrasses sinó de l’ús comercial de l’espai públic i de l’espai lliure reservat al trànsit i esplai dels vianants.
L’hostaleria probablement siga el sector econòmic que amb més cruesa està suportant les conseqüències de les mesures per contenir la pandèmia i per descomptat necessiten tot el suport possible per fer front als costos de tancament sanitari i garantir la seva viabilitat. Però aquestes ajudes no poden vindre de la banda de desentendres del compliment de les úniques mesures que fins ara han demostrat la seua eficacia amb els recursos que tenim, o d’anar més de pressa del que pot ser prudent en la desescalada. No podem oblidar que cada vegada que l’hostaleria puja les persianes més de pressa del aconsellat, també puja el pa.
Tampoc volem tornar a la situació anterior de saturació, de carrers inaccessibles o de places privatitzades com menjadors d’ús exclusiu al carrer. La situació anterior no ha de ser l’horitzó, hem de buscar noves formes de conciliar l’ús comercial del carrer amb el respecte a veïns i vianants. La vorera dels vianants han de t tindre una prioritat total.
Ara a la ciutat de València tenim unes ordenances que posen al vianant al centre d’sistema de mobilitat, en molts llocs s’està augmentant l’espai públic disponible, s’està reduint la presència de vehicles a la via pública i dl trànsit rodat. Però d’altra banda veiem que aquest espai és fagocitat per la pressió incessant d’una oferta d’oci i el turisme en creixement constant en lloc de repartir-se equitativament entre diferents usos.
Aquesta nova filosofia de la mobilitat s’ha de concretar en un canvi de l’ordre de prioritats en l’ordre d’usos de l’espai públic i buscar solucions alternatives a l’ocupació total de la vorera 14 hores a el dia, els 365 dies de la setmana.
En l’acord inicial proposat al maig la prioritat era a donar cobertura urgent a la hostaleria en el procés de desescalada. Un acord que, a dia de huí, resulta insuficient i incompatible amb la nova normalitat a la qual aspirem i que té un clar encaix en l’acord marc per a la reconstrucció de la ciutat (Eix01, Línia2).
Ho diu l’Acord Marc post COVID, Eix 01,10. “Promoure l’adaptació de l’espai públic a la nova distància social i a un repartiment diferent d’usos”, o és que l’acord era només literatura?
Tornen els feliços anys 20: Tot apunta a una volta ràpida i explosiva quan la vacunació avançe i l’Ajuntament no està preparant adequadament aquest retorn.
