La Ciutat de València pateix un evident problema de gentrificació. Reuneix tots els símptomes i el de la manca d’habitatge i la precarització de l’allotjament residencial és el més evident i sagnant.
Mentre en alguns països estan posant topalls i prohibicions al tsunami que recorre Europa, aquí seguim amb la bena als ulls. Repetint-nos complaguts el mantra que tenim una de les normatives més restrictives per als apartaments turístics, una normativa que compleix menys del 25% de l’oferta.
I ara, una ordenança que desarma el veïnat davant del soroll de l’oci.
Davant la inactivitat (o incapacitat) municipal, al veïnat, sempre li quedava el recurs d’iniciar el procediment d’una declaració ZAS que reduís l’activitat fins a recuperar els índexs de normalitat. A partir d’ara aquest procediment serà més complex i molt més car.
