Quan encara no ens hem refet de la DANA que va assolar la província de València, des d’Utiel i Requena fins a Algemesí, més de 130.000 valencians vàrem eixir al carrer dissabte 9 de novembre passat a demanar la dimissió de l’encara President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

La inoperància, incompetència i manca d’eficiència i d’empatia mostrades amb les persones que ho han perdut tot -fins i tot la vida- varen portar el poble a alçar la veu contra els seus governants encapçalats pel Cap del Consell.

Ciutat Vella va acollir dissabte passat un riu de gent destrossada, amoïnada, sorpresa per les MENTIDES i la manca d’assumpció de responsabilitats, però sobretot INDIGNADA.

I aquest barri sap de primera mà quines són les conseqüències d’una riuada. L’empremta del 57 encara és visible al barri, amb les desenes de solars que el degraden. 

Han passat 67 anys. En aquell moment mancava informació i no hi havia tecnologia per avisar la ciutadania d’allò que els venia damunt. El 2024 no caben aquestes excuses, i la tragèdia ha sigut igual, si no pitjor.

Els carrers continuen plens de fang, moltes vides s’han aturat, i el President del Consell no només no té la intenció de dimitir si no que sembla que es presentarà a la reelecció.

Més de 15 dies després, “la vida sigue igual” (com podria haver cantat Marengo).

(*Clamor:

Segons el Diccionari normatiu valencià:

1. m. Crit fort, sorollós i prolongat.

2. m. Crit tumultuós i vehement de descontent o de censura d’una multitud. 

Segons la RAE, en castellà, també pot ser: Barranco o arroyo formado por la lluvia violenta.)