El passat 6 de maig de 2024, els membres del Consell Valencià de Cultura ens va convidar a explicar-los com ha afectat la gentrificació al nostre districte de Ciutat Vella, el centre històric de València.

Aquesta és la nostra aportació.

Des de la seua creació en l’any 2000, la nostra associació veïnal s’ha preocupat per la qualitat de vida de les persones associades i també del veïnat dels nostres barris.

Amics del Carme s’ha caracteritzat per combatre amb ferma perseverància davant qualsevol ajuntament les actuacions de millora proposades pel veïnat no només del Barri del Carme sinó de tota Ciutat Vella. De fet, vivim amb la mateixa preocupació aquelles persones residents en els barris dels Velluters, de la Xerea o del Mercat.

L’antropologia defineix gentrificació com el procés mitjançant el qual un barri, que ha patit una situació prèvia d’abandó i degradació dels edificis i els carrers (degut sobretot a la desinversió pública), viu un procés de revalorització que implica un canvi brusc de la població amb unes rendes més altes: substitució poblacional.

A Ciutat Vella aquest fenomen s’ha produït en diversos moments des de la riuada del 14 d’octubre de 1957. La devastació en l’interior de molts habitatges, l’abatiment d’edificis, l’aparició de solars que s’han eternitzat fins al dia de hui, els diversos plans urbanístics que obliguen a desnonar les persones que resideixen en sa casa, etc., etc.

Les dinàmiques que provoca la gentrificació són diverses, però totes són de caire social: les famílies que han viscut en un barri durant generacions i, en conseqüència, el teixit social generat, es veuen obligades a migrar, a desplaçar-se i abandonar eixe territori conegut.

A Ciutat Vella, el centre històric de València, en les últimes dècades s’ha afegit un altre fenomen que també els antropòlegs han estudiat: la turistificació.

Estem assistint, de manera manifesta i clara, a la mercantilització o monetització de pràcticament qualsevol element de la vida quotidiana ja siga objecte (plaça, carrer, monument), una experiència (fer una paella, dormir en una barraca), una institució (el Tribunal de les Aigües) o actes populars (les Falles). Tot açò forma part de la turistificació, que ajuda a la desintegració de la identitat dels pobles.

Però també la turistificació ha servit per augmentar els efectes de la gentrificació, ja que la renovació arquitectònica d’edificis i solars abandonats ha servit no per donar més oferta al mercat residencial sinó, tot al contrari, per a sostraure cases residencials del mercat immobiliari i transformar-les en hotels i apartaments turístics.

Són molts els aspectes socials i urbans que s’alteren en ser sotmesos a la presència intensa i prolongada de la proliferació d’activitats palesament extractives directament o indirectament lligades al consum turístic. De fet, l’antropologia defineix la turistificació com a marc de lluita dels moviments socials, on les forces mercantilistes prenen rellevància: el capitalisme salvatge i desbocat.

Aquesta és la situació en què ens trobem: desintegració del teixit social familiar, substitució dels comerços i de l’activitat econòmica, l’augment dels preus de lloguer d’immobles i impossibilitat d’accés a l’habitatge. La turistificació està transformant per via múltiple i ràpida els nostres barris de manera física, però també els usos, els costums i, finalment, la nostra essència valenciana.

Aquest fenomen ha suposat la despoblació del Barri del Carme per un desplaçament socioespacial i la musealiltzació de places i carrers. A Ciutat Vella ja s’ha produït en un lloc molt conegut: Tapineria. I en breu es produirà també en els carrers dels Exarch i  dels Valeriola.

Com que aquest procés no té només un sol factor actiu sinó que, com diu el refrany  castellà “entre todas la mataron y ella sola se murió”, eixa és la lectura que fem nosaltres: en són responsables molts interessos i actors personals o institucionals, individuals o col·lectius, públics o privats. Molts han posat el seu granet d’arena. També el Consell Valencià de Cultura.

I ens expliquem: Amics del Carme va sol·licitar al Consell Valencià de Cultura que els palaus dels Exarch, amb l’única cuina a València enrajolada amb taulellets del segle XVIII i conservada in-situ, es declarara Bé d’Interés Cultural per la rellevància patrimonial dels palaus, la cuina i la trama urbana històrica entre altres motius, però també perquè s’estava tramitant la transformació d’un projecte residencial en un hotel. El CVC no va acceptar la nostra proposta i, així, va permetre dita substitució del teixit social del sòl residencial en aprofitament turístic.

Posem un altre exemple: el Mercat Central. En els últims anys hem assistit a un procés de canvi de negocis de venda: de productes primaris i bàsics a souvenirs i productes elaborats i gurmet. En breu es vorà com el lloc on les famílies valencianes es fornien de provisions bàsiques, es transformarà en un complex de bars i restaurants per acció tant de l’Ajuntament de València com de l’Associació de Venedors que gestiona els llocs del mercat. La desídia, l’apatia i les poques ganes de gestionar el mercat d’una manera adequada al fi que té, sumades als interessos econòmics lligats a la política municipal faran que les parades de venda de fruites i verdures desapareguen per fer que afloren taules i cadires de restaurants amb estreles Michelin.

És imminent.

No volem caure en la nostàlgia melodràmàtica, però el veïnat de Ciutat Vella veu que València està deixant de ser una ciutat amb personalitat pròpia, amb usos, comerços i costums que tenen rellevància en la tradició i la idiosincràcia valenciana.

València està convertint-se en un escenari per a visitants on l’espai públic es lloga a un preu molt inferior que el dels baixos comercials (penseu en la taxa d’ocupació de la via pública per terrasses d’hostaleria), on l’espontaneïtat d’actuació del veïnat i ús de l’espai públic es veuen anul·lats per la burocràcia institucional de l’ajuntament. Sembla que l’ajuntament funciona contra el veïnat.

I parlant de negocis: el comerç de proximitat desapareix. Un forn al carrer del Trench, ara és botiga de records turístics. Una botiga de roba interior al carrer de les Carabasses, transformada en consigna de maletes de turistes. Un altre forn a la plaça de santa Caterina, ara és una botiga Hard Rock. L’ànsia recaptadora de comerciants i propietaris de baixos comercials és la responsable. Alguns ho anomenen “el mercat”. Els preus dels lloguers són inassumibles per al xicotet comerç, i proliferen les franquícies que, al cap i a la fi, són negocis de fàcil implantació i curt recorregut. No fan barri.

A Ciutat Vella s’inverteix gran part del pressupost municipal, però una mínima part és per al veïnat resident. Només tenim una escola pública a tot el districte, un centre de salut en estat precari, cap ambulatori d’especialitats sanitàries, cap centre cívic col·laboratiu, les instal·lacions esportives tenen greus deficiències de manteniment, els carrers estan saturats de contenidors de fem precisament en aquells carrers on hi ha més bars i apartaments turístics, etc. etc.

Davant el titular de Forbes que diu que València és la millor ciutat del món per a viure, convidem a la societat valenciana a pensar com una revista publicada als Estats Units, especialitzada en el món dels negocis i les finances fa aquesta afirmació. Més que reforçar el benestar dels valencians i les valencianes, fa que s’atraga més població visitant. De fet, la classificació en la revista la van fer els expats.

Desconeixem si la nostra anàlisi i la nostra crida tindran efectes positius en la jerarquia política valenciana que té poder de decissió en les institucions que ens haurien de protegir. Esperem que sí, perquè veiem que se’ls ompli la boca de paraules buides i frases que no aporten res.

Com a representants veïnals, Amics del Carme agraïx la seua escolta i la seua invitació a participar en les institucions valencianes que ens representen.

Moltes gràcies.