Com és habitual en els darrers anys, el bàndol de falles ha estat àmpliament incomplert. Almenys en el centre de la ciutat, hem vist una ciutat desbordada per, diguem-ne, la “festa”.
Primer l’espectacle inadmissible de degradació i “perill” a què ha quedat exposat el patrimoni històric monumental que envolta Ciutat Vella, però també, no ho oblidem, per a les persones que viuen i treballen en aquest mateix entorn de les quals ningú es sembla recordar; fins i tot per als propis protagonistes de la festa que es veuen embolicats en un espectacle de masses que ningú controla.
Però no ens enganyem, no juguem a l’autoengany, ningú, absolutament ningú de l’ajuntament ha mogut un dit per complir el bàndol de festes falleres. Així que deixem-nos d’hipocresies i llàgrimes de cocodril. Ha estat, una vegada mes, una festa fora de control.
Els carrers desbordades, els itineraris de seguretat envaïts, orins per tot arreu, les escombraries impossible de recollir, fins podríem parlar de saqueig descarat en alguns supermercats davant l’allau de persones en les hores punta. La venda de begudes hiperalcohóliques des del primer dia ha estat consentides mitjançant xiringuitos a peu de carrer que venien sense mirar a qui; els decibels, foren de carpes o revetlles, rebentats; les terrasses dels bars i restaurants multiplicant-se miraculosament.
I tot això, deixem-nos de excuses, consentit per les autoritats municipals instal·lades a la placidesa del “tot val” quan es tracta d’oci i de turisme. Evidentment que hi ha un problema de civisme i educació, però hi ha encara un problema encara més gran de responsabilitat política, d’incapacitat per gestionar una presència cada vegada més massiva de visitants o turistes, és igual com els vulgam anomenar.
El que ha passat aquest any en els voltants de la Llotja és l’exemple més cridaner, però ni de bon tros l’únic, ni possiblement el més greu. És el botó de mostra del que no hauria de tornar a passar. L’Ajuntament faria bé de revisar el seu actual model d’oci i turisme, ja que com hem pogut comprovar, a la festa, com en la vida, no tot s’hi val.
D’entrada, hi ha problemes de volum, de volum de les carpes, de volum de revetlles i de volum del soroll. I això serveix tant per a les falles, com per a les festes de Sant Joan, com per les cada vegada més nombroses festes que improvisa l’ajuntament sense cap mirament ni per a les persones ni per al patrimoni.
Però si anem al fons de la qüestió hi ha, fonamentalment, un problema de finançament de les falles. Caldria evitar que cada vegada siguen més cares, més grans i més espectaculars. Cal recuperar la simplicitat, la festa de barri que faça veïnatge i que practique de forma real l’hospitalitat, i també caldria preguntar-se seriosament qui paga tot això, la festa i la postfesta, i a qui beneficia aquest excés.
Nosaltres advoquem per un debat seriós i responsable sobre el model de festa i d’oci a la ciutat. No podem continuar en aquesta espiral de creixement del turisme i de la festa i no tindre mitjans ni per pagar-la i molt menys per a gestionar-la.
