Cal un veritable compromís amb la salut i l’accessibilitat a Ciutat Vella

El passat 21 de maig, la junta directiva d’Amics del Carme es va reunir al jardí prop del Col·legi de Santa Teresa, al carrer Hort d’En Cendra, just al costat del jardí de l’IVAM. Fou el primer encontre “físic” des que va començar l’estat d’alarma sanitària. Varen acudir també algunes veïnes i veïns als quals agraïm la seua participació i el recolzament que ens varen transmetre.

Volíem debatre sobre com ha ser la anomenada “nova normalitat” a Ciutat Vella que hauria de començar el proper 30 de juny. També sobre les converses amb la regidora Lucía Beamud i, clar, sobre els termes de l’acord d’ampliació de les terrasses de bars i restaurants.

I un poc perplexes, vàrem acabar preguntant-nos si és de veres que hem de canviar comportaments i usos socials perquè hi ha l’amenaça real d’una malaltia perillosa i desconeguda fins ara, o si tot són fantasies per entretindre’ns mentre esperem a vore si escampa; i amb dubtes sobre si és de veres que tots volem una ciutat saludable i accessible o si tan sols es tracta d’un anunci mediàtic més. Tot això després d’haver comentat la conversa amb la regidora i haver valorat l’acord de la Junta de Govern d’ampliació de terrasses. 

Si com (per ara) ens diuen, el 30 de juny començarà una nova etapa amb noves regles d’us de l’espai públic, no ens va quedar gens clar d’estar anant pel bon camí.

Clar que recolzem l’hostaleria. Evidentment per raons econòmiques. El colp, com a tants altres sector ha estat fortíssim, però també perquè és l’àmbit en el qual es faran més visibles les noves pautes de relacions socials. L’hostaleria és un sector estratègic en l’economia del barri i els que més poden fer per consolidar la nova normalitat que cal.

Però l’Ajuntament governat de forma quasi paritària per Compromís i PSOE, ha decidit obviar aquestes consideracions i donar carta blanca als hostalers perquè disposen, amb una generositat inèdita, de l’espai públic sense demanar res a canvi: sense unes mínimes exigències per millorar el dret de pas dels vianants  i, el que és pitjor, sense atenuar gens ni mica el problema de sobresaturació existent abans de la pandèmia en nombrosos llocs de la ciutat. 

A Ciutat Vella tenim més de 12 llocs de gran afluència de persones, saturats amb tota classe d’entrebancs. I almenys uns altres 10, amb protecció patrimonial que haurien de quedar lliures d’ocupació. Com és que no s’ha tingut en compte que en poc més de cinc setmanes totes aquestes situacions haurien d’estar resoltes? 

L’acord pres per la Junta de Govern després d’escoltar veïnat i hostalers ens sembla decebedor, insuficient i trampós. Per això hem pres la decisió  de redoblar els esforços per reclamar un pacte per la salut i la mobilitat al Carme i a tota Ciutat Vella.

Volem un barri veritablement sostenible i sà per a tots: residents i visitants. Reclamem un compromís ferm amb la recuperació d’un espai públic obert al trànsit pacífic de persones i lliure de l’explotació comercial abusiva de la qual és objecte. 

Es per això que des d’Amics del Carme exigim:

  • Un mínim de tres metres de pas en totes les voreres i carrers de vianants, deixant sempre lliure d’entrebancs al menys el 50 % de l’espai públic i si es tracta d’entorns monumentals protegits ocupant només el 20% de l’espai disponible.

  •  Limitació efectiva del trànsit rodat, activació de les càmeres de control del trànsit i compliment dels horaris de descàrrega de mercaderies.

  • Condicionament i neteja de parcs i jardins lliures d’ocupació, per a ser espais d’encontre de xiquets, veïns i vianants.

  • Avaluació permanent dels fluxos d’accés per tal d’evitar concentracions excessives de persones.

  • Transparència i rendició de comptes en la Junta de Districte sobre el nivell de compliment de les mesures  a dur a terme.

Dit això, fem una crida a tot el veïnat de Ciutat Vella, i a totes les persones que ho desitgen, precisament per la desgràcia per a tots que suposa l’arribada d’aquesta greu malaltia, que la aprofitem com oportunitat per establir un compromís públic per una ciutat sana i accessible. 

Sembla que els nostres governants són durs d’oïda, segurament pel soroll ambiental que no els permet d’escoltar les veus de la gent d’a peu. Tal vegada hauríem de fer més soroll encara, i estem disposats a fer-ne, ara ens hi va la vida

Ver en Castellano


Potser també t'agrada