Fa temps que a Ciutat Vella va començar a sonar amb força una idea compartida per moltes veus: el barri ha de continuar sent un lloc per a viure, no un escenari de pas ni un espai reservat a l’especulació. D’eixe desig col·lectiu va nàixer un camí que ha anat creixent pas a pas, sempre de la mà de veïnes i veïns que no han volgut quedar-se al marge.

Després dels projectes Solars i Futur (2022) i Solars en Trànsit (2023), en els quals es van analitzar els buits urbans, la seua història i el seu destí, va arribar el moment de fer un pas més. Així va nàixer Construint Ciutat Vella, una iniciativa que es recolza en l’escolta i en l’anàlisi compartida per a imaginar un barri digne, habitable i comunitari. El punt de partida va ser senzill però amb molt de valor: obrir les portes, convidar al veïnat i construir entre totes i tots un relat diferent per als nostres carrers.

Des del primer moment, la resposta va ser entusiasta: hi havia ganes de participar, de posar la mirada en els solars buits, en els edificis en ruïnes, en eixos racons que sovint passen desapercebuts, però que diuen tant del present i del futur de Ciutat Vella.

Els tallers, celebrats entre maig i juliol, van ser el verdader motor del procés. El primer es va centrar en els solars, eixos espais tancats que s’han convertit en cicatrius enmig del barri. Allí, veïns i veïnes van posar sobre la taula experiències, preocupacions i propostes. Juntes van repassar les lleis, van conéixer ferramentes legals i, sobretot, van dibuixar un diagnòstic comú que va convertir la desídia en una agenda de reivindicació.

Al juny va arribar la segona trobada, amb la mirada posada en els edificis en ruïnes. La sessió va començar en el Col·legi Major Rector Peset, però prompte va eixir als carrers. Organitzats en grups, les i els participants van recórrer diferents itineraris per a detectar immobles en estat d’abandó o en risc. En tornar, van posar en comú les observacions, van contrastar dades oficials i van reflexionar sobre les ferramentes municipals disponibles per a exigir una gestió més justa. La sensació compartida va ser clara: el coneixement veïnal és insubstituïble, perquè ningú coneix el barri com els qui l’habiten.

El procés va culminar amb un tercer taller dedicat a la visibilització. Amb els resultats del treball col·lectiu, es va dissenyar una acció comunicativa que va prendre forma en una pegada de cartells en els edificis identificats. Un gest senzill, però carregat de significat: el barri es fa visible a si mateix, es nomena, assenyala el que no funciona i es reafirma en el seu dret a existir com a espai de vida.

El més valuós de tot este recorregut és que no ha quedat en un moment puntual. El grup de treball que es va constituir en els inicis continua en marxa, reunint-se, aportant idees, organitzant tasques i generant comunitat. La seua constància demostra que quan el veïnat s’implica, el barri es transforma.

Construint Ciutat Vella no és només un projecte: és una prova que la participació veïnal pot plantar cara a l’abandó, a l’especulació i a la pèrdua d’identitat. Cada taller, cada recorregut, cada cartell pegat en una paret en ruïnes, parla d’un barri que es resisteix a ser invisibilitzat i que, amb paciència i compromís, va construint un futur compartit.