Ciutat Vella un lloc per a viure i disfrutar la ciutat

El barri, la ciutat que volem
2000 – 2015

50 anys després de la “riua” que va inundar València, el barri del Carme, i amb ell la major part dels barris de Ciutat Vella, pareix seguir sumit en una lenta agonia mentres la València de Rita Barberá somnia un moment històric amb la seua mirada posada en el mar.

És molt lloable que els projectes de Norman Foster amb el Palau de Congressos, Santiago Calatrava i Félix Candela amb la Ciutat de les Arts i les Ciències, o Guillermo Vázquez Consuegra amb els nous jutjats i el MuVIM, hagen contribuït de forma decisiva a regenerar i donar una nova imatge a València, com a ciutat que mira al futur, però no cal oblidar que una ciutat que oblida les seues arrels, el seu passat i la seua memòria històrica és una ciutat que es construïx sobre el buit. De fet, és significatiu que a pesar de comptar amb les destacades peces arquitectòniques ressenyades, tant la zona de la pista d’Ademús, com la zona de la desembocadura de l’antic llit del riu, denoten un urbanisme precipitat, animat pel puixant negoci immobiliari, però sense el pausat temps i assentament que requerix la configuració d’una ciutat.

I enmig de tot això, continua havent-hi una assignatura pendent a València, la rehabilitació integral del centre històric. A pesar dels intents de plans de gran ambició com el RIVA és una realitat que quasi tot està per fer, i pitjor encara, el nostre volgut govern municipal, amb la seua alcaldessa al cap, no té ni voluntat ni projecte per a adreçar esta situació.

Ho hem comprovat amb les reiterades manifestacions de veïns i comerciants que han recorregut els carrers reclamant una cosa tan bàsica i elemental com un pla de regulació del trànsit que protegisca a residents i patrimoni històric. Rita Barberá ha preferit, una vegada mes, no donar-se per assabentada.

Sense dir-ho obertament, pareix que els nostres governants locals hagen decidit que els veïns del Ciutat Vella sigam un mer decorat, o pitjor encara, una espècie a extingir en detriment de l’explotació comercial del centre de la ciutat: zona consagrada de copes i botellassa, immens garatge nocturn i diürn, enmig d’un paisatge encara dominant de solars i cases abandonades.

Els veïns de Ciutat Vella no neguem que les inversions de les Administracions públiques i dels particulars han permés recuperar zones i edificis de Ciutat Vella, sinó que allò que s’ha realitzat és, de totes totes, insuficient. El que afirmem és que el ritme de deteriorament és superior al de recuperació en aspectes crucials per a la recuperació i dinamització de Ciutat Vella.

I açò ens porta al que de veritat importa: la col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament continua sent, a hores d’ara, imprescindible. Per això reclamem un nou acord entre ambdues institucions que regule les inversions i coordine les actuacions prioritàries.

Demanem un model participatiu de gestió urbanística en Ciutat Vella que permeta concloure d’una vegada per sempre les actuacions previstes i pendents al Carme, en la zona de Velluters compresa entre els carrers Guillem Sorolla i Hospital, al carrer Boatella-Carda del barri del Mercat, i en la resta d’unitats d’actuació dependents de l’Ajuntament i de la Generalitat.

El que diem és que Ciutat Vella continua necessitant amb urgència un Pla que la dignifique sense més dilacions. La riuada de 1957 va suposar el començament de l’èxode de veïns de Ciutat Vella, el començament de la seua degradació i ja va sent hora que la ciutat pense en el seu cor, en els seus orígens i no sols per a alçar mausoleus entorn de la catedral.

Ciutat Vella al Límit
2015 – 2019

Després de 25 anys s’està revisant i unificant la regulació urbanística dels diferents barris del centre històric de València. Com a resultat, s’està redactant un Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella que assenyala la recuperació del caràcter residencial del centre històric com una de les seues prioritats. És evident que parlar de Ciutat Vella hui implica parlar del procés de turistificació i del seu impacte en l’expulsió de veïnat. El PEP s’està redactant en un moment en què la problemàtica de la turistificació s’ha tornat central i aquest pla està cridat a tindre un paper fonamental en la regulació d’aquest procés. L’ajuntament tripartit ha de decidir ara si fer un PEP que condemne a Ciutat Vella a ser un parc temàtic per a l’ús exclusiu de turistes i visitants o si regular de manera valenta per tal de donar solucions a un “veïnat en perill d’extinció”.

Mentre el PEP es debat i s’aprova, la proliferació d’hotels i vivendes d’ús turístic en Ciutat Vella continua a un ritme imparable i s’ha convertit en una de les principals preocupacions del veïnat del centre històric de València. Viure en Ciutat Vella hui és un autèntic repte. Veïns i veïnes es veuen obligats a competir per les seues vivendes amb grups inversors i turistes internacionals. La no renovació de contracte per tal de fer apartaments turístics o les pujades de lloguer de fins al 40% són moneda corrent al barri. També ho són els problemes de convivència que genera la forta presència del turisme en tot el centre històric. El resultat és clar: la creixent expulsió de veïnat del barri.

La turistificació de Ciutat Vella ha arribat a un punt de saturació que necessita ser abordat amb decisió. Si el PEP vol apostar per la conservació del caràcter residencial del centre històric, ha de declarar la totalitat dels barris d’El Carme, Velluters, El Mercat i Seu-Xerea com a Zones Turísticament Saturades. I ha de fer-ho de forma immediata i sense excepcions si no vol quedar-se en paper mullat. Les més de 50 llicències hoteleres demanades abans de la moratòria aprovada el passat febrer i la possibilitat anunciada d’obtenir noves llicències en edificis singulars com palaus impliquen deixar via lliure als inversors immobiliaris. Si a això sumem la falta de mesures per evitar la proliferació de vivendes d’ús turístic en edificis residencials, les quals, com que no s’equiparen en el PGOU a l’ús terciari hoteler, no queden afectades per la moratòria, és evident que el caràcter residencial de Ciutat Vella es veu greument desprotegit.

La regulació de les vivendes d’ús turístic és precisament un dels aspectes més importants en què el PEP ha de prendre partit. La línia anunciada de regular els lloguers vacacionals oferits en plataformes digitals com ara AirBnB com si foren “vivendes col·laboratives” és un error greu que deixa, una altra volta, via lliure als inversors immobiliaris. Diferents estudis demostren que una part molt reduïda dels apartaments vacacionals oferits en aquestes plataformes poden considerar-se com economia col·laborativa. Al contrari, grans inversors i multipropietaris concentren la immensa majoria d’aquests pisos, fet que evidencia que es tracta d’una activitat econòmica que genera enormes beneficis privats i forts impactes socials. El PEP ha de contemplar una regulació restrictiva d’aquesta activitat econòmica, molt més decidida que la limitació a 90 dies anunciada, i amb  mesures de control i supervisió per part de l’administració que garantisquen el seu compliment.

Si no es regulen els apartaments turístics amb mesures immediates i contundents, l’hotelització dels habitatges de Ciutat Vella continuarà aprofundint-se sense traves. Front això, ens plantegem quin model de ciutat vol l’actual equip de govern, una ciutat per al veïnat, que garantisca el dret fonamental a l’habitatge, o una ciutat inhabitable i abusiva, que expulsa les persones de les seues cases.

 

Tanca